‘Sol’: una novel·la visual feta en català

Parlem amb en Guillem Romans, professor de català i codirector de Sol, un videojoc independent fet íntegrament en català. Amb una estètica cuidada i una narrativa apocalíptica, però quotidiana, Sol s’allunya del que estem acostumats a veure a les grans plataformes.
En aquesta entrevista, descobrim com ha estat el procés de creació, per què van decidir fer-lo exclusivament en català i què dirien a qui somia crear el seu propi joc sense renunciar a la llengua.

Una entrevista de Berta Martín

• Hola, Guillem! Per començar, m’agradaria fer-te una pregunta perquè el lector et pugui conèixer una mica. Qui és en Guillem Romans? 

Soc un professor de català que també fa… coses d’art diverses relacionades amb el món digital. M’agrada molt la il·lustració i la música.

• Com ja saps, però, estem aquí per saber més coses del supervideojoc Sol. Explica’ns de què va.

Sol és una novel·la visual, és a dir, una història que viu a mig camí entre la novel·la gràfica i el videojoc. Has de parlar amb diferents personatges i prendre una sèrie de decisions. Explica una història d’apocalipsi, en què el sol ha desaparegut, però els joves protagonistes han de continuar amb la seva rutina habitual en aquest context. Una cosa que crida l’atenció del joc és que és gratuït i exclusivament en català.

• I no ens podries fer un petit espòiler però sense arruïnar-nos el final del joc? 

En cap moment s’explica per què el sol ha desaparegut. Vam pensar que afegia més frustració des del punt de vista dels personatges que han de viure aquesta situació.

• Fer un videojoc com aquests és com fer una mini pel·lícula, no? I a les pel·lícules hi treballen moltíssimes persones. Quantes persones heu treballat en el projecte? 

L’equip va anar creixent a mesura que el projecte també es feia més gran. Al principi érem jo i en Jaume Mercadé, que ens encarregàvem tots dos de la història; també ell principalment de la programació i jo de l’apartat gràfic. Després altres persones van fer feines molt importants, com en Martí Juan, que es va encarregar de la banda sonora; o la Marina Cruanyes, que va treballar amb els efectes de so per fer la història més immersiva.

• I quant heu trigat en fer-lo?

Quatre anys, tot i que és un joc que hem fet principalment en el nostre temps lliure i els dos primers anys van ser molt, molt pausats. Segurament un joc així es pot fer en menys temps, si el fa una persona amb més experiència i amb una bona planificació.

• Si algú hi vol jugar ja, què ha de fer? On es pot trobar? Com has dit, és totalment gratuïta, no? Quantes preguntes… pots anar una per una. 

Hahahah. El joc es pot jugar des de la web de Steam, que és el principal portal de videojocs per ordinador. La descàrrega és totalment gratuïta, i funciona tant a dispositius Windows com a Mac. També es pot trobar a Itch.Io, un portal de videojocs independents.

• I hi ha alguna manera de poder conèixer l’equip en algun lloc? Suposo que deu haver-hi fires o concursos on l’heu presentat.

Hem estat a diverses fires. L’any passat vam repetir a la Indie Dev Day i al SAGA, totes dues a la Farga d’Hospitalet. També vam poder presentar el joc i explicar-ne el desenvolupament a Cotxeres Casinet (al barri de Sants) i al Modern de Girona.

• Després d’haver fet una introducció al joc, m’agradaria centrar l’entrevista al fet que sigui en català. Com és això de fer un videojoc en català? La majoria de gent opta per fer-los en castellà o en anglès per arribar a més gent.

Va ser una decisió unànime dins l’equip perquè de bon principi volíem fer un videojoc molt personal i sense pretensions econòmiques. El català no és un idioma rendible dins la indústria del videojoc, sobretot si el posem al costat del castellà o l’anglès; però creiem que també mereix representació i a nosaltres ens venia molt de gust fer una cosa petiteta i pròpia. 

• Us han dit mai allò de “si el feu en català, us tanqueu portes”? Com reaccioneu davant d’aquestes frases tan… repetides?

Els diem: “Sí, ho sabem”. Ens ho han dit massa vegades… Dins el sector del videojoc hi ha una preocupació molt gran per buscar inversors, i és que hi ha jocs que poden ser molt grans i costosos de fer. Nosaltres, però, volíem fer una cosa molt assequible i que pogués tirar sense finançament extern.

• Quin és el comentari que us han fet sobre aquest tema que ha estat més fora de lloc o més xocant?

Vam llegir el comentari d’un francès a les xarxes que deia que el joc no funcionaria perquè el català era un dialecte mort o alguna tonteria semblant.

Ens va fer molta il·lusió una persona que ens va dir que era de Madrid, castellanoparlant, però que havia jugat al joc. Ens va dir que eren llengües molt similars i que en realitat no costava tant d’entendre. Crec que és un avantatge d’haver fet el joc gratuït: tothom pot donar una oportunitat al català.

• I, al contrari, heu rebut missatges de gent que s’ha emocionat en veure un videojoc 100% en català? Algun que us hagi tocat especialment?

Ens va fer molta il·lusió una persona que ens va dir que era de Madrid, castellanoparlant, però que havia jugat al joc. Ens va dir que eren llengües molt similars i que en realitat no costava tant d’entendre. Crec que és un avantatge d’haver fet el joc gratuït: tothom pot donar una oportunitat al català.

• Quina ha estat la complicació més gran d’haver-lo fet en català?

Vam decidir que utilitzaríem un català de carrer, molt informal, i ens ha costat decidir-nos quines expressions eren prou normalitzades per a entrar dins el vocabulari del joc.

• Us heu centrat en un dialecte en concret? Com heu enfocat el tema de la diversitat dialectal?

Hem intentat representar diferents dialectes. L’acció de la història passa a la ciutat de Barcelona i els personatges són estudiants que venen de diferents llocs de Catalunya.

• Us plantegeu traduir-lo a altres idiomes?

No per ara. Ens sembla que el fet que sigui exclusiu en català és una de les coses més especials d’aquest joc. També és veritat que seria una feinada aconseguir una bona traducció del llenguatge informal. 

• Tu que estàs dins del món dels videojocs, n’hi ha molts que estiguin creats originalment en català? O la majoria són traduccions?

La gran majoria són traduccions. La Generalitat cada any ofereix ajudes per traduir jocs al català, però al final són només traduccions des d’altres idiomes. No hi ha una motivació econòmica per fer videojocs originals en català. A més, les companyies que produeixen els jocs no volen pagar traduccions innecessàries. Al final tot s’aguanta gràcies a l’activisme de gent increïble, com el col·lectiu C Trencada, que són els responsables del 50% de les traduccions al català d’enguany.

• Quin lloc ocupa Sol dins del món dels videojocs? És un indie alternatiu? És l’anti-Fortnite? És poesia jugable?

Indie alternatiu, definitivament. Tot i que com deia abans, s’allunya bastant del concepte de “joc” i s’acosta més a la novel·la o a la narrativa interactiva, però dins els indies, hi ha moltes marcianades així.

Moltes vegades ens centrem tant a fer una cosa rendible que ens oblidem de nosaltres mateixos.

• I l’última, però potser la més important: què diries a un/a jove que vol fer un videojoc en català i li diuen que no val la pena?

Que el faci. Moltes vegades ens centrem tant a fer una cosa rendible que ens oblidem de nosaltres mateixos. El mercat del videojoc és cruel, i molts jocs independents no troben mai finançament, es queden a mig produir o no troben el públic; però que una cosa no sigui rendible, no vol dir que sigui menys vàlida.