El suro
Reflexions sobre Palestina després de veure el documental Filles de la Nakba
Què està passant a Palestina? Com ens interpel·la a les persones que vivim a Catalunya i què podem fer al respecte? Frops, el grup de grans de l’Esplai Xiroc, comparteix les seves reflexions després de veure el documental ‘Filles de la Nakba’.
Autoria: Esplai Xiroc
El primer dissabte de novembre, els Frops, el grup de grans de l’Esplai Xiroc, vam fer una activitat relacionada amb el que està passant a Palestina per aprofundir en el que ja sabem i també ser crítics amb el que diuen els mitjans de comunicació o els governs europeus.
El documental que vam veure es diu Filles de la Nakba i explica l’ocupació històricament, analitzant el paper de les dones en la lluita de la resistència palestina. Després de veure el documental vam fer un debat i reflexió sobre què en pensem, sobre el paper dels mitjans de comunicació i sobre què podem fer des d’aquí amb el que està passant.
Nosaltres creiem que és una guerra iniciada per l’Estat i l’exèrcit d’Israel i pels governs francesos i anglesos fa més de setanta anys per diners, com totes les guerres, però a qui acaba afectant aquesta guerra és a les persones que viuen allà.
Considerem que és una situació difícil, ja que el Govern d’Israel ja s’ha fet amb gran part de Palestina. Els palestins el que volen és poder recuperar tot allò que era seu, els seus territoris i, en resum, recuperar la seva vida a Palestina; però com és obvi no es pot conviure amb els sionistes, és a dir, qui podria conviure amb aquells que t’ho han tret tot? Amb això, no culpem a tots els ciutadans d’Israel, ja que creiem que qui és responsable de tot això és el govern i els colons.
D’altra banda, hem reflexionat sobre el paper de la dona palestina després de veure el documental. Els mitjans de comunicació ens mostren un masclisme molt extens a Palestina, i tot i no ser un dels llocs en el que les dones tenen més drets, és com el que ja vivim les dones aquí. De fet, a Palestina les dones són les màximes iniciadores de les manifestacions i revolucions en contra de l’ocupació.
Creiem que és molt important ser solidaris i, tot i que aquest genocidi no ens afecta directament, això no impedeix que puguem intentar millorar les condicions de vida per a tota aquella gent i, sempre que puguem, reivindicar i denunciar tot allò que veiem i sabem.