L’algoritme: el cervell que pensa per tu

Parlem de l’algoritme com si fos una cosa màgica. Tanmateix, el podem imaginar d’una manera molt més simple: com un conjunt d’instruccions que decideixen què veus abans fins i tot d’obrir una xarxa social.

Aquest algoritme observa què mires, a què fas “m’agrada”, què comentes o comparteixes i quins perfils segueixes. A partir d’això, et mostra més contingut semblant. No ho fa pensant en cuidar-te ni en oferir-te informació diversa. Al contrari, ho fa sobretot per mantenir-te enganxada o enganxat a la pantalla.

A més, d’aquest funcionament en surt un altre concepte clau: la cambra d’eco.

La cambra d’eco: quan només sents veus que pensen com tu

Una cambra d’eco és el que passa quan només veus contingut que pensa més o menys com tu, les idees contràries quasi no apareixen, o només hi surten com a caricatura per fer-ne burla o quan tens la sensació que “tothom pensa igual que jo”, encara que al món real no sigui així.

Això genera unes conseqüències importants:

Pot ser que no entenguis perquè hi ha gent amb altres visions.
Pot fer créixer molt ràpid idees autoritàries o feixistes, sense que hi hagi gaire contradicció.
Pot convertir l’odi i la desinformació en una espècie de normalitat per a qui viu dins aquella cambra.

Quan col·lectius expliquen que X s’ha convertit en un espai on l’extrema dreta se sent còmoda, també parlen d’això: algoritmes i cambres d’eco que amplifiquen aquests relats.

Hi ha una alternativa: el Fedivers

Si les grans xarxes privatives s’assemblen a un centre comercial gegant, el Fedivers s’assembla més a una xarxa de places, centres cívics o espais joves.

El Fedivers no és una sola app, sinó un conjunt de xarxes socials diferents (com Mastodon, Pixelfed, Peertube…) que es poden parlar entre elles, Funciona així:

Cada comunitat pot tenir el seu propi servidor.
Aquest servidor té les seves pròpies normes, fetes per la comunitat, no per una gran corporació.
Els diferents servidors s’interconnecten lliurement. Una mica com diferents esplais que formen part d’Esplac: cada esplai té la seva vida, però totes formen part d’un moviment més gran.

Això no vol dir que el Fedivers sigui perfecte o màgic, però sí que obre la porta a:

Recuperar poder col·lectiu sobre les eines digitals.
Crear espais on sigui més fàcil que les cures, els drets i la vida digna tinguin veu, i no quedin amagats per algoritmes pensats per fer diners.

I tu, com a jove, què en pots fer?

No es tracta que ara visquis amb culpa per tenir xarxes socials, però sí que pots fer algunes coses perquè la relació que tens amb les xarxes sigui més saludable:

Mirar les plataformes amb ulls crítics: pensar en qui les ha creat, com guanyen diners, quins continguts et recomana i per què.
Detectar cambres d’eco: sempre veus els mateixos punts de vista? T’has plantejat seguir alguns perfils molt diferents?
Parlar-ne amb la teva colla: com us afecten les xarxes en l’autoestima, en els cossos, en la política o en el temps lliure.
Donar valor als espais presencials: ves a l’esplai, surt al carrer, participa d’espai on les decisions no les pren un algoritme, sinó que les preneu les persones que hi participeu.

Les xarxes no són neutres, són eines construïdes dins d’un sistema econòmic i polític concret, amb interessos concrets, i que poden servir tant per organitzar resistències com per amplificar opressions.

Quin paper vols jugar tu en aquest panorama digital? Només usuària… o també aquella que qüestiona, decideix i construeix alternatives?