La Rosalía “creu”, i nosaltres?

L’altre dia, la Rosalía, amb motiu del seu nou àlbum LUX, parlava en una entrevista sobre la fe, sobre la importància de tenir certeses en els temps que corren. Deia que avui en dia no és fàcil conèixer la veritat, tenir les coses clares. Després deia que en realitat és igual en què creguis, que cadascú pot tenir la seva pròpia veritat, però que l’important és tenir-ne una, sigui la que sigui.

Un article de Lícia Ollés

I té raó la Rosalía quan expressa que és incert el nostre dia a dia. Però no té raó quan diu, si fa no fa, que tant és quines siguin les nostres conviccions. Sí que és important què és el que creiem, perquè és a partir d’aquí que reflexionem i decidim com volem estar al món. Així, la primera veritat pot ser que som habitants del món i que, per tant, vivim en societat. Si anem més enllà, també sabem que aquesta societat no és justa, que una minoria es lucra de l’explotació de la majoria.

Aquest sistema es diu capitalisme i ens vol sense conviccions, sense idees massa sòlides. És per això que hem de fugir de la idea que cadascú té les seves certeses i hem de fer que les conviccions siguin col·lectives. Ens volen dividides, i per això nosaltres hem de pensar i creure col·lectivament, perquè és l’única manera de superar aquest sistema.

Els esplais i els caus neixen precisament d’aquesta idea: per fer front a l’individualisme cal un projecte col·lectiu. Les monis transmetem uns valors, que no deixen de ser unes certeses. A l’esplai  i al cau aprenem i reflexionem sobre el món que ens envolta i a partir d’aquí pretenem transformar-lo. Nosaltres també creiem, doncs, com la Rosalía, en alguna cosa, però és alguna cosa molt més gran que només nosaltres mateixos.