Totes les nenes i nens de Rocafonda poden ser com en Lamine Yamal?

En Lamine Yamal té 17 anys i és un dels millors futbolistes del Barça (i del món)! El més probable és que hagis sentit a parlar d’ell i potser també saps que és del barri de Rocafonda. El que potser no saps és que Rocafonda és un barri de la perifèria de Mataró i que, juntament amb Cerdanyola, és el barri més pobre de la ciutat. Avui a la Piqueta ens preguntem una cosa aparentment senzilla: totes les nenes i els nens de Rocafonda poden ser com en Lamine Yamal?

Un article de Lícia Ollés

Imagineu-vos que a l’esplai jugueu al “Robacues”. Les monis, però, us fan començar a cadascú de vosaltres amb un nombre de cues diferents. Algunes persones en teniu tres, algunes només una i d’altres fins i tot cap! Després de repartir les cues, us diuen que guanyarà la primera jugadora o el primer jugador que aconsegueixi tenir-ne cinc. Què creieu que passarà?

Segurament, encara que tothom s’esforci molt, guanyarà la persona que tingui més cues abans de començar el joc. I és que les jugadores i els jugadors que hagin començat sense cua ho tindran molt més difícil! Veient la situació, és possible que el grup, i especialment les persones més perjudicades, us queixeu a les monitores i monitors dient-los que aquest joc és injust.

Posem ara un altre exemple. Les monis us proposen jugar a un joc nou i us separen en dos equips: el vermell i el blau. Quan els equips ja estan fets, donen una pilota vermella a l’equip vermell i cinc pilotes blaves a l’equip blau. Us expliquen les normes del joc i semblen prou senzilles. Quan comenci el joc, les monitores i monitors posaran un compte enrere de cinc minuts. Durant aquest temps, les jugadores i els jugadors d’un equip i de l’altre haureu d’intentar eliminar, llançant la pilota i colpejant-les, les persones de l’altre equip. Fins aquí sembla fàcil, no? Sí, però falta una norma, la més important: les jugadores i jugadors de l’equip vermell només poden utilitzar la pilota vermella i les de l’equip blau poden fer servir les cinc de color blau. Qui guanyarà el joc, us diuen, seran totes les persones que no hagin estat eliminades abans que s’acabi el temps. En aquest cas, què creieu que passarà? Hi haurà el mateix nombre de persones guanyadores de l’equip blau que del vermell? Segurament no! Sembla que les de l’equip blau ho tenen més fàcil per guanyar…

Vosaltres què faríeu per fer el joc més just? És tan fàcil com repartir el mateix nombre de pilotes a cada equip! Sembla molt clar, oi? Doncs aquest problema també el tenim nosaltres. A la vida real també hi ha un grup blau i un grup vermell. Hi ha nenes i nens que formen part del grup blau. Elles i ells tenen una casa on viure tranquil·lament, juguen en un club de futbol i tenen una entrenadora o entrenador, la seva família els acompanya als partits durant el cap de setmana i tenen unes vambes noves cada cop que les que fan servir els queden petites.

Mentrestant, les nenes i nens del grup vermell juguen a futbol al carrer perquè la seva família no els pot pagar ni l’equipació ni les vambes ni tampoc poden acompanyar-los als partits perquè són a la feina. A més a més, les nenes i nens del grup vermell de vegades no tenen la tranquil·litat de poder viure a casa seva per sempre. Això fa que no puguin concentrar-se ni en aprendre a jugar a futbol ni en qualsevol altra cosa que els agradi.

Si mirem el món en aquesta clau, el barri de Rocafonda és de color vermell. Segons el Sindicat d’Habitatge de Mataró, aquest any a Rocafonda hi ha hagut com a mínim 20 desnonaments. Això vol dir que almenys 20 famílies i, per tant, al voltant de 50 nenes, nens i joves s’han quedat sense casa. El mateix Lamine Yamal va dir en una entrevista: «només demano que la gent de Rocafonda tingui les oportunitats que vaig tenir jo». Perquè ell va tenir sort, però no totes les nenes i nens de Rocafonda la tenen. Com l’equip vermell, la gent de Rocafonda ho té molt més difícil. De la mateixa manera que a l’equip vermell només tenia una pilota i, per tant, segurament, una (o cap!) persona guanyadora, a Rocafonda només hi pot haver un Lamine Yamal. El que hem de demanar, doncs (i fins i tot exigir!) és que els recursos, com les pilotes, estiguin ben repartits, perquè totes les nenes i nens de Rocafonda puguin viure (i jugar a futbol, si ho volen) amb les mateixes oportunitats.