El moviment 4B torna amb força: per què cada cop més dones sud-coreanes diuen “no” als homes?

Sabeu què és el moviment 4B? Potser últimament n’heu sentit a parlar a xarxes o als mitjans, ja que ha tornat a viralitzar-se arran dels casos recents de deepfakes sexualitzats que han afectat tant a dones famoses com a anònimes. Aquests atacs han posat en evidència, una vegada més, la vulnerabilitat de les dones en l’entorn digital i han fet que moltes tornin a mirar cap a moviments com el 4B com a forma de resistència i autodefensa.

Aquest article neix del treball de la Comi Internacional d’Esplac, on ens dediquem a investigar els problemes socials arreu del món i pretenem fer-los accessibles a totes aquelles persones de l’organització que vulguin entendre millor les realitats que viuen altres joves i col·lectius. En aquest cas, posem el focus en Corea del Sud, on el feminisme pren formes molt diferents a les que estem acostumades aquí.

 

Què és el moviment 4B?

El moviment 4B (en coreà, «4불») és un tipus de feminisme radical nascut a Corea del Sud cap a finals dels anys 2010. El nom fa referència a quatre coses que les dones que hi participen han decidit rebutjar:

•  No casar-se
• No tenir fills
• No tenir relacions sexuals amb homes
• No tenir cites amb homes

Aquestes renúncies no són decisions aïllades, sinó una resposta a una societat on les dones continuen sent considerades ciutadanes de segona. Fins al 2008, per exemple, la llei encara reconeixia l’home com a cap de família. Tot i que això ha canviat formalment, les desigualtats continuen ben vives.

La societat sud-coreana segueix sent molt tradicional i patriarcal. Les dones carreguen amb la feina fora de casa, les tasques domèstiques i la criança dels fills, sovint sense cap suport real. Mentrestant, el govern fa campanyes per augmentar la natalitat —que és de només 0,74 fills per dona, una de les més baixes del món— però no ofereix polítiques efectives per fer-ho possible.

 

Un feminisme que incomoda

Davant d’aquest context, moltes dones joves han decidit dir prou. Volen viure pel seu compte, no dependre de cap home, i construir una vida on puguin ser lliures sense haver de complir els rols de parella, mare o cuidadora que la societat espera d’elles.

Ara bé, aquest moviment també genera debat. Tot i que cada vegada més dones coreanes reconeixen les desigualtats de gènere, moltes encara no s’identifiquen amb el terme “feminista”, que continua generant rebuig. Imaginar-se, doncs, dins d’un moviment tan contundent com el 4B, els pot semblar excessiu.

La professora Hyun-Jae Lee, experta en feminisme, valora positivament que cada vegada hi hagi més consciència feminista al país, però adverteix que el 4B pot caure en un feminisme molt individualista, més centrat en la supervivència personal que no pas en la transformació col·lectiva.

 

Una bretxa entre gèneres

Per altra banda, molts homes sud-coreans no entenen aquest moviment ni la seva radicalitat. Alguns ni tan sols coneixen els seus principis o per què ha sorgit. Aquesta desconeixença mostra una desconnexió molt gran entre dones i homes dins la societat, on sembla que es viu en dues realitats paral·leles.

El moviment 4B pot semblar extrem, però ens obliga a mirar de cara les violències, les pressions i les desigualtats estructurals que moltes dones viuen diàriament. I encara que no tothom comparteixi la seva radicalitat, el seu ressorgiment —en plena era dels deepfakes i de la misogínia digital— ens convida a repensar com es construeixen les relacions, el poder i la llibertat, tant a Corea del Sud com a casa nostra.