Recursos
Què en sabem de l’asexualitat?

slow wikimedia commons
En els darrers anys, la societat està obrint els ulls a una realitat tan antiga com la humanitat mateixa: la diversitat sexual. L’atracció, l’amor i la manera com les persones es relacionen íntimament no es poden encasellar en una única norma.
Més enllà de l’heterosexualitat, existeix un gran ventall d’orientacions com ara l’homosexualitat o la bisexualitat, i moltes altres identitats, sovint invisibilitzades, com l’asexualitat. La primera vegada que s’en va començar a parlar com una orientació reconeguda va ser als anys 2000, sobretot gràcies a la creació de l’AVEN (Asexual Visibility and Education Network) per David Jay, un dels activistes més destacats del moviment. Tot i així, hi ha documents històrics anteriors on es descriuen comportaments asexuals.
Us recomanem una pel·lícula que es diu Slow (2023), dirigida per Marija Kavtaradze, que explora una història entre l’Elena, una ballarina contemporània, i el Dovydas, un intèrpret de llengua de signes. La relació entre ells es veu posada a prova quan Dovydas revela que és asexual. Slow va guanyar el premi a la millor direcció en la competició de cinema dramàtic mundial al Festival de Sundance 2023, així com diversos premis a festivals europeus com Les Arcs i Arras.
Us deixem aquí el tràiler, la pel·lícula la podeu trobar a Filmin. Us animeu a veure-la? Si voleu més recomanacions, no deixeu de visitar el recull que GSDD va publicar fa uns mesos aquí!
Paraules i conceptes clau!
Asexualitat: és una orientació sexual en què una persona no experimenta atracció sexual cap a altres persones. Això no vol dir necessàriament que no tinguin relacions afectives o romàntiques, sinó que no senten desig sexual. A més, hi ha una gran diversitat dins l’espectre asexual: algunes persones poden sentir atracció en certes condicions (com els gris-asexuals o demisexuals).
Gris-asexualitat: A la frontera entre l’asexualitat i la sexualitat, les persones que s’identifiquen així poden sentir atracció sexual algun cop, però amb poca freqüència i intensitat i sense voler portar-la a la pràctica o en rares ocasions.
Demisexualitat: S’hi identifiquen les persones que no experimenten desig sexual a no ser que tinguin una forta connexió amb la persona, com ara sentiments d’amor o d’amistat profunda. En aquests casos, aquestes persones sí que podrien arribar a sentir aquest desig i portar a terme pràctiques sexuals. Així doncs, tot i no experimentar l’atracció sexual primària (atracció física, directament) poden experimentar el que s’anomena atracció sexual secundària (a partir d’aquesta connexió romàntica de la que parlàvem).