Com entenem la Pau?

Al món hi ha moltes guerres i conflictes que fan patir milions de persones. Sovint, els governs es barallen per poder, per interessos o simplement per no saber conviure amb les diferències. Aquestes disputes trenquen famílies, destrueixen ciutats i deixen ferides que costen anys de curar.

A vegades totes aquestes coses se’ns fan difícils d’entendre per què ens imaginem que passen molt lluny i per uns motius enrevessats que no entenem i que creiem que no van amb nosaltres. Però la pau al món és molt més que l’absència de guerres. És el resultat de milions de petits gestos diaris: escoltar abans de jutjar, ajudar sense esperar res a canvi, respectar les diferències i entendre que tots compartim el mateix planeta. Quan confiem en el diàleg i en la cooperació, fem possible un futur on les persones puguin créixer sense por i amb oportunitats. La pau neix en cadascun de nosaltres!

Avui et portem tres recursos que ens apropen aquests conceptes: un poema, un capítol i un curtmetratge!

Un poema

La Joana Raspall (1913–2013) va ser una poetessa, bibliotecària que va dedicar gran part de la seva obra a la literatura infantil i a la defensa de la llengua.
En aquest poema imagina un món escrit en llapis, que es podria corregir esborrant mentides i enveges. Com que el món real està “escrit amb tinta” de dolor i guerra, aquest poema ens convida a construir-ne un de nou, més just i net, amb petites accions quotidianes.

Si el món fos …

Si el món fos escrit en llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir;
n’esborraria l’enveja
que porta mals;
n’esborraria grandeses
de mèrit fals…
Però és escrit amb tinta
de mal color:
del dolor brut de la guerra
i del dolor.

Qui voldrà escriure un nou món
més just i net?

Potser que tu i jo ho provéssim,
ben valentes, lletra per lletra,
des del nostre raconer…

(Joana Raspall)

Un capítol d’Una mà de Contes

Dupond i Dupont, Batman i Robin, la Seca i la Meca, el pa amb xocolata, les gambes amb nata…, el món és ple de parelles inesperades. Però, sens dubte, aquesta és la més estranya: la del senyor Guerra i la senyora Pau. Es van conèixer a dalt de la muntanya i, tot i que en Guerra tenia altres intencions, va ajudar la Pau, fet que els va fer amics.

Podeu veure aquest capítol clicant aquí! 

Un curtmetratge

Aquest curt d’un parell de minuts ens convida a reflexionar sobre el diàleg, la importància de la comunicació i el poder de la bona feina en equip. Es demostra que cal resoldre els problemes parlant, ja que d’aquesta manera tots hi guanyem.