Com entenem la Pau?

Al món hi ha moltes guerres i conflictes que fan patir milions de persones. Sovint, els governs es barallen per poder, per interessos o simplement per no saber conviure amb les diferències. Aquestes disputes trenquen famílies, destrueixen ciutats i deixen ferides que costen anys de curar.

A vegades totes aquestes coses se’ns fan difícils d’entendre per què ens imaginem que passen molt lluny i per uns motius enrevessats que no entenem i que creiem que no van amb nosaltres. Però la pau al món és molt més que l’absència de guerres. És el resultat de milions de petits gestos diaris: escoltar abans de jutjar, ajudar sense esperar res a canvi, respectar les diferències i entendre que tots compartim el mateix planeta. Quan confiem en el diàleg i en la cooperació, fem possible un futur on les persones puguin créixer sense por i amb oportunitats. La pau neix en cadascun de nosaltres!

Avui et portem tres recursos que ens apropen aquests conceptes: un poema, un capítol i un curtmetratge!

Un poema

La Joana Raspall (1913–2013) va ser una poetessa, bibliotecària que va dedicar gran part de la seva obra a la literatura infantil i a la defensa de la llengua.
En aquest poema imagina un món escrit en llapis, que es podria corregir esborrant mentides i enveges. Com que el món real està “escrit amb tinta” de dolor i guerra, aquest poema ens convida a construir-ne un de nou, més just i net, amb petites accions quotidianes.

Si el món fos …

Si el món fos escrit en llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir;
n’esborraria l’enveja
que porta mals;
n’esborraria grandeses
de mèrit fals…
Però és escrit amb tinta
de mal color:
del dolor brut de la guerra
i del dolor.

Qui voldrà escriure un nou món
més just i net?

Potser que tu i jo ho provéssim,
ben valentes, lletra per lletra,
des del nostre raconer…

(Joana Raspall)

Un capítol d’Una mà de Contes

Dupond i Dupont, Batman i Robin, la Seca i la Meca, el pa amb xocolata, les gambes amb nata…, el món és ple de parelles inesperades. Però, sens dubte, aquesta és la més estranya: la del senyor Guerra i la senyora Pau. Es van conèixer a dalt de la muntanya i, tot i que en Guerra tenia altres intencions, va ajudar la Pau, fet que els va fer amics.

Podeu veure aquest capítol clicant aquí!