Cap esplai sense local!

Us heu preguntat alguna vegada si el local on feu esplai cada dissabte té tot allò que necessiteu? A Barcelona, només 2 de cada 10 esplais i caus tenen espais dignes on fer la seva activitat.

El passat 25 d’abril, el grup de treball del projecte Locals, conformat per monis i dirigents d’Esplais Catalans, va organitzar una taula rodona titulada Okupació i locals a l’espai alliberat de l’Antiga Massana. La taula rodona recollia el testimoni de diferents entitats que, per tal de dur a terme la seva tasca, han hagut de posar al centre de la seva activitat el seu espai.

Tot projecte necessita un lloc on poder-se desenvolupar. Aquest lloc es pot demanar, es pot buscar i es pot construir però… què passa quan ningú te’l vol donar perquè no els interessa? L’okupació és una eina que els diferents moviments socials han utilitzat al llarg de la història per tal de recuperar espais buits i en desús, amb l’objectiu de convertir-los en llocs al servei de l’organització popular. Alguns exemples d’espais okupats que han dut a terme una tasca comunitària podrien ser la Gaietana, la Buenos Aires o Can Vies.

Avui en dia, un dels problemes més generalitzats amb què es troben els esplais és la dificultat per trobar o mantenir un local en condicions. Per què? Ara mateix, la “supervivència” dels esplais depèn directament dels infants, monis i famílies compromeses i compromesos amb el projecte. Per una banda, les institucions prioritzen cedir els seus equipaments a entitats que tenen la capacitat de pagar més diners i que poden destinar el temps necessari a la coordinació d’un espai. Per altra banda, llogar un local per compte propi cada cop és més difícil per la pujada de preus dels lloguers.

Històricament, el lleure educatiu ha reivindicat la possibilitat de comptar amb locals i facilitat per utilitzar l’espai públic, finançament i reconeixement. En aquest context d’interrelació entre l’esplai i l’entorn, és bàsic que entitats sense ànim de lucre, com els esplais o caus, puguin realitzar la seva tasca amb facilitat, disposant de les eines, els recursos i les infraestructures necessàries per a aquesta finalitat.

Així doncs, l’accés a un local en condicions o l’ús fàcil de l’espai públic, de les places i carrers, es converteixen en ingredients de primera necessitat per poder desenvolupar al màxim l’activitat educativa. El Consell de Joventut de Barcelona (CJB) l’any passat publicava les 11 condicions imprescindibles per considerar un local d’un esplai o cau un espai digne. Aquestes són les següents:

Estabilitat: hi ha seguretat de continuar l’any vinent al local.

Accés independent: es pot entrar i sortir lliurement de l’espai.

Activitat dels dissabtes: els dissabtes es pot jugar a l’espai.

Reunions: hi ha espai on fer reunions de monitores fora de l’horari d’esplai.

Identitat pròpia: es pot escollir el color de les parets, la decoració i els mobles de l’espai.

Emmagatzematge: hi ha capacitat per guardar tot el material.

Habitabilitat: l’espai es troba en bones condicions.

Dimensions: és prou gran per fer l’activitat ordinària de l’esplai.

Ubicació: l’emmagatzematge, les activitats i les reunions es troben al mateix lloc.

Convivència: hi ha una bona convivència amb la resta de persones amb qui es comparteix l’espai.

Comunicació: hi ha una bona comunicació amb la resta de persones amb qui es comparteix l’espai.

Ara mateix, a la ciutat de Barcelona, només 2 de cada 10 esplais i caus compleixen aquestes 11 condicions per considerar que poden fer la seva activitat amb unes condicions dignes. Així, la frase “cap esplai sense local” es converteix en una meta clau per a la qual unir forces i anar a la una.

I vosaltres… heu descobert ja quantes condicions compleix el local del vostre esplai? Us llegim a la bústia!