El suro
La nit del foc, la màgia i la festa
Foguera de Sant Joan
Cada 23 de juny, mig país surt al carrer per encendre fogueres, petar petards, menjar coca i ballar fins que surt el sol. Però… t’has preguntat mai per què celebrem Sant Joan? No és només una excusa per cremar coses i fer festa!
Tot comença amb el solstici d’estiu, el moment de l’any en què hi ha més hores de llum (cap al 21 de juny). Les cultures antigues ja ho celebraven: fogueres, rituals, festes… Tot per donar la benvinguda al bon temps i agrair al sol la seva llum i calor.
Quan va arribar el cristianisme, van aprofitar el moment per posar-hi una celebració seva: el naixement de Sant Joan Baptista, el 24 de juny. Així que la festa antiga no va desaparèixer, sinó que es va transformar i es va «cristianitzar».
El foc és el gran símbol de la nit. Representa netejar, protegir-se, començar de nou. Per això hi ha gent que escriu desitjos (o coses negatives que vol deixar enrere) en un paper i els crema. I per això veiem tantes fogueres als carrers, a les platges i a les places.
Una tradició molt coneguda és la Flama del Canigó: una flama que s’encén al cim del Canigó (als Pirineus) i es reparteix per tot el país, encenent fogueres arreu. És com un missatge de foc que connecta pobles i gent.
Segons la tradició popular, la nit de Sant Joan té un “algo” especial. Es diu que:
Herba de Sant Joan
Les herbes remeieres (com el romaní, la ruda o l’herba de Sant Joan) tenen més poder si es cullen aquesta nit!
Banyar-se al mar a la nit
Si et banyes al mar a mitjanit, et purifiques i atraus la bona sort!
Sant Joan és, doncs, molt més que festa. És una celebració que ve de fa molt de temps, plena de símbols i energia, que ens convida a deixar enrere el que no volem i obrir la porta al que ha de venir.
Si vols saber d’on venen altres tradicions que celebrem, aquí t’expliquem d’on ve el Carnaval!
