El suro
Juny: el mes de l’orgull!

El bar Stonewall
Alguna vegada has sentit a parlar del mes de l’orgull? Sabies que durant tot el mes de juny se celebra el mes de l’orgull LGBTIQ+, que serveix per recordar que totes les persones poden estimar qui vulguin i poden ser com vulguin? Si vols saber-ne més, continua llegint!
Un article de Berta Martín
Segurament és la primera vegada que sents aquesta sigla (LGBTIQ+), o potser no. Tot i això, és molt important que sapigueu què vol dir cada lletra perquè és el primer pas perquè totes les persones es respectin.
L: lesbianes (Dones a les quals els agraden altres dones)
G: gais (Homes als quals els agraden altres homes)
B: bisexuals (Persones a les quals els agrada la gent de tots els gèneres)
T: trans (persones que no se senten identificades amb el gènere que se’ls va assignar en néixer. Per exemple, una dona trans és una persona que va néixer amb penis però no s’identifica amb l’etiqueta d’home
I: intersexuals (Persones que tenen característiques biològiques de mascle i de femella a la vegada)
Q: queer (Paraula que engloba moltes identitats diferents)
+: és per incloure tota aquella gent que no se sent representada per cap de les lletres anteriors.
Ara que ja saps què volen dir, cal saber una mica l’origen de tot això i el perquè se celebra al juny el mes de l’orgull.
Doncs fa molts anys, però tampoc tants, algunes persones que formaven part de les sigles LGTIBQ+ no podien viure lliurement ni estimar qui volien perquè estava molt mal vist. O sigui, estava mal vist, per exemple, que una dona estimés una altra dona! T’ho pots imaginar? Doncs això encara passa. Però d’això en parlem més endavant. Tornant a la història, el 28 de juny del 1969, a Nova York, moltes persones van dir “prou!” i van començar a lluitar per defensar els seus drets. Això va passar, concretament al bar Stonewall, i aquell dia es recorda com l’inici d’una lluita molt important. Per això, el 28 de juny és el Dia Internacional de l’Orgull.
Segurament ara tindràs moltes preguntes. No passa res. Crec que ara te les responem!

El bar Stonewall
El bar Stonewall, a Nova York. (imatge de Wikimedia Commons)
Per què es diu orgull?
Bàsicament perquè la gent que forma part del col·lectiu LGBTIQ+ han viscut (i viuen) molt de temps amb por, vergonya o silenci. Celebrar l’orgull és la manera de dir “Ja no m’amago més. Soc com soc, m’agrado i mereixo ser respectat/da”.
I com és que hi ha tot un mes per celebrar-ho?
Al llarg del temps s’ha anat establint la celebració durant tot el mes perquè van veure que amb un dia no n’hi havia prou. Realment, cal fer encara molta feina:
- Recordar la història i explicar-la
- Donar veu a persones i a col·lectius LGBTIQ+, que sovint no se’ls deixa parlar gaire als mitjans
- Fer activitats, xerrades, tallers i festes que defensin el respecte i la inclusió
- Visibilitzar la diversitat i lluitar contra la discriminació, que encara existeix
Tenen una bandera per representar aquest col·lectiu?
Sí! I la veritat és que és molt bonica! Va ser creada el 1978 per Gilbert Baker, un artista i activista dels Estats Units. Va triar els colors de l’arc de Sant Martí perquè cadascun simbolitza un aspecte essencial de la vida:
- Vermell: la vida
- Taronja: la salut
- Groc: la llum del sol
- Verd: la natura
- Blau: l’harmonia o la màgia
- Violeta: l’esperit

Avui en dia s’ha avançat molt, però encara hi ha moltes injustícies i discriminació. És per això que el mes de l’orgull també és un moment per reivindicar, visibilitzar i acompanyar.
Paraules clau:
Gènere: És una construcció social que dicta com ens sentim i ens expressem com a persones: com a nen, nena o d’una altra manera. No totes les persones se senten com el gènere amb què van néixer.
Col·lectiu: Un grup de persones que tenen coses en comú. Per exemple, el col·lectiu LGBTIQ+ està format per persones que estimen de manera diferent o que viuen el gènere d’una manera especial.
Inclusió: Vol dir fer que tothom se senti benvingut, estimat i valorat, sigui com sigui. Ningú ha de quedar fora per ser diferent.
Diversitat: És que tots som diferents, i això és bonic! Cadascú té la seva manera de ser, d’estimar, de viure… i totes són importants.
Discriminació: És tractar malament algú només per ser diferent. Per exemple, riure’s d’algú per com és, com estima o com vesteix. La discriminació fa mal i no està bé.