Recursos
El Mediterrani: De paradís de vacances a fossa comuna
Foto: WIkimedia Commons
Arriba l’estiu i el nostre feed d’Instagram es comença a omplir del mateix que cada any: les platges de les que podem gaudir a Catalunya, del mar Mediterrani. Però, mentre nosaltres planifiquem amb les amigues, amics o família les vacances a Cadaqués o Menorca, aquest mateix mar s’ha convertit en una de les fronteres més perilloses del món.
Per entendre què passa realment, us portem dues pel·lícules clau: Mediterrani i Les nedadores.
mediterraneo
Fotograma de 'Mediterráneo' (2021), dir. Marcel Barrena / © Lastor Media / Arcadia Motion Pictures.
Mediterrani: Ens mostra el naixement d’Open Arms. Gent normal de Badalona que ho deixa tot per salvar vides a Lesbos. Ens recorda que, quan els governs miren cap a un altre costat, la societat civil ha d’actuar.
the swimmers
Fotograma de 'Las nadadoras' (2022), dir. Sally El Hosaini / © Working Title Films / Netflix.
Les nedadores: La història real de la Yusra i la Sara Mardini, dues germanes sirianes que van haver de nedar per salvar la seva pastera. Ens ensenya que darrere de cada pastera hi ha algú amb somnis, pors i una vida com la nostra.
La realitat d’aquest 2026
No és només ficció. Les dades de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) d’aquest any fan esgarrifar:
- En el que portem de 2026, ja hi han mort o desaparegut més de 1.000 persones.
- En rutes com la del Mediterrani Central, la probabilitat de no arribar mai a la costa és cada vegada més alta a causa de la falta de vaixells de rescat i l’augment de les tempestes.
- L’inici d’any més mortífer en una dècada: Els mesos de gener i febrer de 2026 han estat els pitjors des de 2014. El gener, el Cicló Harry va causar naufragis massius on centenars de persones van desaparèixer en un sol cap de setmana.
- Més morts amb menys arribades: El més impactant és que, tot i que el nombre de persones que intenten creuar ha baixat respecte a l’any passat, la taxa de mortalitat ha pujat un 150%. Això significa que el mar és cada vegada més perillós i els mètodes de rescat estan més limitats que mai.
El problema és polític
La gent no puja a un bot per gust; ho fa perquè no pot seguir vivint al seu lloc d’orígen, a causa de guerres o pobresa extrema. Necessiten marxar per tenir un futur, però es troben amb que no hi ha vies segures per arribar a Europa. Sense visats humanitaris, l’única opció és jugar-se la vida al mar. A més, com veiem a Mediterráneo, ajudar sovint es castiga legalment, una contradicció absurda quan hi ha vides en joc.
I què podem fer-hi?
- No normalitzis les dades: No són números, són persones com la Yusra o la Sara.
- Informa’t: Comparteix la realitat del que està passant aquest 2026.
- Dona suport: Segueix les ONG que fan la feina que els Estats no volen fer.
«Cap vida val menys que una altra pel sol fet d’haver nascut a l’altra riba.»
